Sense pena ni glòria, però patint, i comencem l'Etapa Reina de la Lliga

Està clar que no és possible, ara per ara, passar una bona estona, tranquil.la, agradable, amb bon futbol i amb victòria d'aquelles que en diuen còmodes. Veniem de Pamplona amb un 0-2 aconseguit a l'Estadi de Navarra, Valverde va donar entrada a uns quants hòmens que teníen l'oportunitat de reivindicar-se atés que no són titulars habituals, ens vam avançar en el marcador de nou (1-0) i, tot i que no esperàvem un passeig militar, Osasuna va estar a punt d'amargar-nos la nit i l'eliminatòria. 

La primera part va ser soporífera, i si més d'u no es va adormir al camp va ser per quatre raons: pel fred que pel.lava, pels atacs i la valentia futbolística dels xicots navarressos i per l'actuació de Vicent Guaita. Només ell i el jove Bernat van destacar entre els nostres. 

La segona meitat va ser distinta, sens dubte per l'entrada de Banega que, si l'home està per la faena, sempre li dóna un altre aire a l'equip. I així va ser. 

El València comença a plantar-li cara a Osasuna, que s'havia posat gallet en empatar el primer gol (excel.lent, això sí) gràcies a l'execució d'una falta per Tino Costa. Tot amb tot, els hòmens de Mendilibar no perdien de vista la porta de Guaita, sabedors que un segon gol de part seua faria més freda la nit per als valencianistes. 

Afortunadament, la cosa no va ser així i a segons del xiulit final de l'arbitre Soldado va fer el 2-1 definitiu. Elinatòria salvada, i ja estem en quarts de final de Copa. Esperem al Madrid o al Celta. I comença l'etapa reina de la Lliga, la que marcarà en bona mesura el To Be or Not To Be del VCF en la temporada 2012-2013: Sevilla, Real Madrid i Barça a Mestalla, amb el Depor entre els madrilenys i els catalans. 

A més, a l'hora d'escriure aquestes ratlles les apostes són favorables al Real Madrid front al Celta en l'elinatòria copera, la qual cosa afegiria dos partits més amb els de Mourinho. Quasi res porta el diari.