Els de Valverde progressen adequadament, però... no ens encantem

Tres punts aconseguits a Granada. Aprofitaran per a pujar un poquet en la taula de classificació, així que bons són. 

El València va ser ahir molt superior a l'equip andalús, tal i com demostren les estadístiques. Els nostres van tirar a porta en vint-i-vuit ocasions per tres que ho van fer els rivals. Una altra cosa és la punteria, ja que de la quasi trentena de trets, només set van obligar a intervindre al porter Ricardo, en ocasions de forma decisiva. Sembla que el mister Valverde ha donat instruccions precises d'intentar marcar des de qualsevol posició, i de no reprimir-se en provar fortuna. A més, tot continuant amb les estadístiques, el VCF va llançar onze còrners, contra un només dels andalussos. La posessió de baló també ens va ser favorable: 67 a 23. Cal pendre nota: no és cap garantia, però amb eixes xifres és més fàcil guanyar.

A més, del partit cal destacar coses positives com ara la intensitat i la motivació amb la qual jugaren els nostres, amb moments inclús francament brillants. Es van creure que, efectivament, n'eren superiors al Granada i ho van demostrar. Millorà, pel que fa al balanç global, la qualitat defensiva, i tornà a revalidar-se el paper de David Albelda com a àncora de l'equip al mig del camp. Encertà Jonas de cap i, -gràcies als Déus del futbol- marcà el menudet Piatti, que va fer un partit més que notable. 

No llancem, però, traques ni masclets ni comencem a creure que ja estem en el bon camí de manera definitiva. Ahir, cal dir-ho, un error de l'arbitre ens ajudà. La segona groga de Rico va ser injusta, i el Granada va haver de jugar en inferioritat la major part del partit. Bé, ja sabem que el futbol és així i en ocasions (massa) hem estat nosaltres els perjudicats per les errades arbitrals; però hi ha que reconèixer-ho. A banda d'això, cal corregir encara moltes coses: no ens poden fer un gol d'una treta de banda, com si jugarem al pati del col.legi; dues targetes grogues (Ricardo Costa i Valdez van ser gratuïtes, absurdes més aviat; disculpant la de l'alegria de Piatti); vam eixir del descans mig adormits, massa relaxats i el càstic pogué ser mortífer; Banega i Parejo són massa intermitents, i se'ls hi ha d'exigir més; i, finalment, cal que li arriben més balons a Soldado.