Ernesto Valverde és un extremeny de poc menys de cuinquanta anys que ha lluitat futbolísticament amb èxit a Grècia (amb l'Olympiakos), i anteriorment amb l'Athlètic de Bilbao i a l'Espanyol de Baercelona, tot i que no pot considerar una experiència exitosa (potser pels elements) el seu pas pel Vila-real.
Ara ha arribat al València CF, un equip que no sap si ho és, ni en cas que ho siga a què juga, ni tan sols què vol ser de major. Conten els cronistes que al vestidor n'hi ha xicots valerosos, professionals i compromesos; alguns orgullosos a més no poder de jugar amb l'equip de la seua terra i dels seus somnis. No és menys cert, no obstant, que també parlen les cròniques de l'existència d'un grup que -a més de creure's que són més del que són, [Soldado dixit], constitueixen una colla de novençans desmotivats i indisciplinats als que Valverde haurà de convertir en autèntics futbolístes del València CF.
Cal esperar que Ernesto (Eastwood) Valverde no haja de fer servir alguns dels mètodes del sergent Higway, però serà necessari agafar pel nas a més d'algú i fer-lo treballar per fer honor a la samarreta que porta i als diners que per això li paguem.
Sort, doncs, al nou Sargent de Ferro que, pel que sabem, cal al vestidor de Mestalla.
1 comentari :
A parer nostre, amic Amunt, la cosa va més enllà de tal o qual jugador. N'hi ha, pensem, una mancança d'institucionalitat per part del VCF. Volem dir, l'entitat, el València Club de Futbol, hauria de saber fer-se respectar més i millor pels seus treballadors (els jugadors entre ells, clar), però també, pels organismes futbolístics (des del Col.legi d'Arbitres a la LFP), per la premsa esportiva i els mitjans de comunicació en general, pels poders públics (incloent-hi els partits i els dirigents polítics, per exemple), etc., etc., etc. Si en el VCF qualsevol borinot és capaç de fer el que li vé de gust, és que l'entitat, la institució, està fent-ho mal com a tal institució.
Publica un comentari a l'entrada