El València recupera sensacions, i Mestalla també.

Foto Superdeporte

El València va a retrobar-se contra el Betis amb part de les sensacions que havia estat capaç de transmetre en la primera meitat de la temporada. No podem dir que haja estat el millor partit del València, però després de les últimes jornades, l'equip necessitava una victòria merescuda, una actuació conjunta digna del quart classificat de la Lliga. I l'aconseguida front al Betis, sense un virtuosisme excessiu, sí va ser justa. 

Des d'aquella concatenació de rivals dificilíssims en començar l'any (Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid) el València no havia sabut trobar-se amb el seu joc, i ahir ho va fer contra el Betis. Els del Túria trobaven a faltar el deixar la porteria a zero, les aportacions dels davanters i l'encert dels extrems, i els tres objectius es van complir ahir. Fins i tot la dinàmica del partit va ser l'adequada: el domini assolit sobretot a partir del gol, el segon gol que donà tranquil·litat, i la seriositat defensiva que permet mantenir l'avantatge. 

El Betis va començar millor, va saber controlar la possessió i va xafar àrea molt abans que els de Marcelino. No és que ens feren patir massa, però el València no trobava la forma de clavar mà a l'equip andalús: les combinacions eren interrompudes, i es buscava sobretot entrar pel mig, zona ben coberta pels tres centrals i el doble pivot. 

Va ser una jugada aïllada la que va canviar el partit. Gayà recuperà un baló al seu cantó, i, en comptes de pegar una pilotada llarga, jugà per a Guedes, que es va veure amb un temps i un espai amb els quals treballar. El portugués, ràpidament, va posar un baló molt llarg i atrevit per a la carrera de Rodrigo, que es va veure beneficiat per l'error de Jordi Amat en calcular la trajectòria de l'esfèric. Rodrigo caçà el baló, retallà per entrar a l'àrea perfilant-se cap a l'esquerra i marcà de tir ajustat. Segurament es tracte del millor gol de Rodrigo aquesta temporada. 

Des del gol, el Betis es va veure més insegur, i el València més tranquil. Les possessions dels blanc i negres eren més llargues, es jugava més en camp rival. Kondogbia va estar imperial, com quasi sempre, i Parejo va intervindre com calia. A la primera part no hi hagué més sorpreses, tret de la lesió de Mina vora el minut 35. Zaza ocupà el seu lloc, i també va recuperar sensacions de mesos previs. 

I és que només tornar al camp, un xut de Rodrigo no va ser ben rebutjat per la defensa bètica; Kondogbia va recuperar al cantó de l'àrea, i després de fer-se espai amb el cos, va veure la posició de l'italià, desmarcat i just en línia amb la defensa. El baló alt del francés va ser molt ben controlat per davanter, que no perdonà front a Adán. Era el segon gol, i el de Zaza era el primer en vora tres mesos. 

El Betis va tenir algunes ocasions (una falta de Joaquín, un xut de Loren), però la més clara, indiscutiblement, va ser un gol anul·at a Bartra per falta del mateix Loren, que -segons l'àrbitre- va impedir Neto agafar un baló que venia bombejat. Vista la repetició, la jugada és molt complicada, i potser és justa la queixa dels andalusos, però també cal reconèixer que es podia haver xiulat un penal sobre Zaza que l'àrbitre no considerà com a tal. 

Va entrar Coquelin (diguem-ho ja: un gran fitxatge), i cada pilota que tocà la tocà amb sentit, encara que jugà escorat a banda dreta, primer, i esquerra, després; fins i tot, va poder marcar, però el seu xut acabà en còrner. També entrà Ferran Torres per Rodrigo, però ja era tard i no va tindre temps de demostrar massa. L'equip no va donar opcions a la remuntada, va mantenir un ordre i un compromís adequats. Com a mostra, val una carrera que es pegà Guedes per recuperar un baló quan ja estava jugant de davanter per les substitucions de Marcelino. Feia dies que el portugués no feia un partit tan correcte com el d'anir.  

En definitiva, per fi una victòria justa, per fi es manté la porteria a zero, per fi un gol de Zaza. Per fi una nit tranquil·la a Mestalla, un partit relativament còmode i una injecció de moral per visitar el Sánchez Pizjuán dissabte que ve: un bon resultat contra el Sevilla pot significar mig passaport per a la Champions, així que esperem que este retrobament amb sensacions de fa mesos no haja estat una casualitat. F.A.