Eliminatòria superada: que passe el següent.

Foto levante-EMV

La nit va ser més que fresca, geladora. Molts es fregaven les mans a les grades de Mestalla, i alguns àdhuc havien acudit a la cita amb una manteta per a les cames. Tot i amb això, l’afició valencianista encara va ser nombrosa: un poc més de mitja entrada per a un partit que s’imaginava resolt des de l’anada a La Romareda. Està clar que l’equip encoratja el públic a anar al camp, i és evident que els jugadors estan per la faena i volen mantindre la connexió amb la grada.

De fet, ahir, el València va eixir amb intensitat en la pressió, i com el Saragossa no podia tancar-se arrere amb el resultat que portava de l’anada, el partit va tindre una alegria superior a la que podia esperar-se. A més, l’encontre va tindre altres al·licients; des de veure sobre el terreny de joc a jugadors que no són titulars habituals, a veure el comportament individual i col·lectiu de les perles de la darrera fornada de Paterna. Especial significació va tindre el retorn de Rober Ibàñez, qui darrere un any fatídic per les lesions va quallar una magnífica actuació premiada amb un gol d’excel·lent factura, i el debut del joveníssim Ferran Torres, el xicot de Foios en el que es tenen dipositades totes les seguretats sobre la seua immensa qualitat. No va decebre en absolut el xaval durant els minuts que va estar al camp, al contrari. Esperem que Marcelino puga donar-li més minuts amb regularitat.

De la resta de l’equip es pot dir que tots van estar a bon nivell, des dels laterals, Lato i Nacho Vidal, i també Vezo, que ahir feia parella amb Gabriel. Una dupla que haurem de veure a Getafe per les lesions dels altres centrals. Parejo, en la seua línia, acompanyat per Maksimovic, un home al que caldrà veure amb més minuts i responsabilitat, i davant, per les ales, Nacho Gil i Pereira que van estar a bon nivell, tot i que el segon convindria que combinara més amb els seus companys. Cal destacar a Santi Mina, batallador com ell a soles des del primer minut, que anit va endur-se el premi de dos gols: és un home que lluita molt i que sempre està a la que cau, com a bon home d’àrea. Zaza, també va complir, donant proves de la seua qualitat.

Els jugadors del Saragossa, què, conscients que després la derrota a La Romareda tenia poques possibilitats de passar l’eliminatòria, i interessats fonamentalment en el seu paper en la Lliga, no van donar massa problemes. Amb un quatre a zero en el marcador, un bon centre des del carril del vuit va ser rematat per Pombo de cap de forma precisa que va fer inútil l’estirada de Jaume Domènech.

Una eliminatòria superada amb un marcador total de 6-1, que demostra la superioritat dels de Mestalla i, molt important, que cada partit és un repte a superar. La mà de Marcelino i la tranquil·litat als despatxos està donant-ne bons resultats. Així doncs: que passe el següent.