Front al Lió, Negredo va ocupar la punta de la davantera. Sembla que el seu prometedor inici de temporada (realment, tres partits meritoris, però suficients per il·lusionar als seus defensors -entre els qui es troba un servidor-) va ser només un oasi, superat el qual, el vallecà ha tornat a una fase apàtica en què només certs detalls permeten recordar el gran jugador que pot ser. Aparenta estar cansat quasi des del minut deu, no està tan encertat com abans ni en el joc d'esquenes ni en la lluita per dalt, perd balons senzills, està moltes vegades lent, no té a penes ocasions...
Ara bé, donada la posició que ocupa, un encert en un detall pot ser molt important. I així va ser, que una falta provocada i llançada molt ràpidament per Negredo (i amb prou tècnica, tot s'ha de dir) va permetre llançar el contracolp que va acabar amb la passada de Piatti a Feghouli, qui marcà un gran gol des de fora de l'àrea que als postres va ser l'únic moviment al marcador. Una vegada més, l'algerià va ser el millor dels atacants del València.
El València, això sí, té una defensa que dóna més garanties que altres parcel·les del camp. Cancelo no és un prodigi quan es tracta de defensar, però tampoc és una calamitat. Mustafi i Abdennour són del més destacable de l'equip quasi sempre. Què dir de Gayà... Anit, com que el de Pedreguer està lesionat, jugà Orban, que no es prodiga massa en atac, però sí compleix en defensa. Altra cosa, però, és l'aportació que fan en atac, desigual entre ells i irregular la de cadascun. A més, el canvi per lesió d'Abdennour per Aderlan Santos no va beneficiar a la seguretat defensiva dels de Nuno.
En la primera part, els dos equips van gaudir d'ocasions clares. Fins a quatre pals es van veure. Ara Abdennour, ara Valbuena, ara Feghouli... Tots s'estavellaren amb la fusta (encara que cal dir que Valbuena s'estavellà abans contra el protagonista de la nit, Jaume, que desvià un gran llançament que acabà pegant al travesser).
El joc del València en la primera part no va ser notable, però cal tindre en compte que visitaven a un equip que es jugava molt. Per això té mèrit que intermitentment els de Nuno foren millors, que tingueren més possessió i que crearen ocasions de perill. Tanmateix, en la segona part eixe bon joc intermitent es va dissoldre en un rosari d'imprecisions, precipitacions, errors forçats i no tan forçats, que van fer que passàrem del tradicional patiment que genera veure al València a una sensació de llàstima per veure tant d'error junt.
Anit, en la segona part, el València a penes va acostar-se a la porteria de Lloris. Va perdre una quantitat inimaginable de balons, la majoria d'ells abans d'haver pogut donar quatre passades seguides. Ni tan sols els migcampistes, de categoria comprovada i contrastada, van saber gestionar com cal el baló. Es va veure a un equip menut, confós i insegur,en definitiva, i això contra el Lió, amb el marcador a favor, no hauria d'ocórrer. Va donar, en definitiva, esperances al rival.
Va ser cap al final, però, quan va sorgir la figura decisiva del partit. Jaume Doménech ja havia fet algunes intervencions determinants en la primera i la segona part, però quan el minut 90 ja era a prop es van succeir fins a quatre ocasions clares del Lió. Totes les va salvar Jaume amb molta solvència. Beneït problema, com es sol dir, el que tindrà Nuno per triar el porter titular. Poc abans Rodrigo havia entrat per Negredo, i es va pegar unes quantes carreres amb més voluntat, semblà, de fer veure el seu esforç que d'una altra cosa. Encara que sí va ser útil la seua entrada (sobretot per substituir a Negredo, cansat com estava), alguns errors com un fora de joc inexplicable en un contracolp no fan sinó dificultar que canvie la mala ratxa, ja llarguíssima, en què es troba.
Amb un Lió cansat i volcat en atac i un València que no va ser capaç d'armar cap contracolp exitós, tot i que ho tingué fàcil, es va arribar al final del partit. Tres punts que van ser el millor de la vetlada, el millor d'un partit en què en la segona part el València va refrendar la imatge d'equip mediocre que s'ha vist enguany, no la de la major part del curs passat, que ara per ara només apareix en pocs instants. Tot amb tot, a Mestalla o davant el televisor, l'afició blanc i negra continuarà esperant eixe gran equip que ha de ser el València .
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada