Naufragi total a Vallecas. Crònica d'un partit de vergonya.

Foto Levante-EMV

Ahir a Vallecas van reaparèixer totes les misèries i els dèficits d’un equip sense espenta, sense ordre, sense idees, sense motivació suficient com per a plantar-li cara a un equip que, com al Rayo, té l’aigua per damunt del nas i això que està ja de puntetes. Per a què anem a parlar d’estadístiques històriques? Del balanç dels encontres entre el Rayo Vallecano i el València, aclaparadorament favorable als nostres? 

I què dir de les estadístiques del partit? Doncs que són enganyoses. El VCF va tindre més possessió (55/45) i va recuperar més balons (53/38), però de poc li’n va valdre. Una vegada rematà entre els tres pals el València (3 el Rayo) i una al pal (ells, una altra). Empat a córners (3/3) i a targetes grogues (3/3), amb una roja per a l’amic Barragán, que no va tindre la seua nit.

Naufragi total. Fins Pizzi, va errar anit. No encertà ni amb l’alineació inicial, ni amb la distribució dels seus homes sobre el terreny de joc, ni amb els canvis. Clar que ni Vicente del Bosque, ni Pep Guardiola, ni sir Alex Fergusson, ni el fantasma de José Mourinho hauria tret trellat anit d’una colla de figures que ve ser superada en totes les línies per una penya de jugadors modestos que, això sí, van posar el que cal posar quan l’entitat que et paga està jugant-se el que ahir es jugaven els dos. El Rayo mantindre l’esperança de salvar-se, molt llunyana; i el València, no perdre el tren d’Europa, molt car avui després les victòries del Sevilla i del Llevant.

Els jugadors, que tal? Muy bien, gracias. De salut, serà. Pel que fa al futbol d’anit a Madrid, per a penjar-los. Qui havia de fer de Parejo? Qui portava el timó? Michel? Home, per l’amor de Déu! I Feghouli, què va passar ahir amb l’algerià? El senyoret anit estava amb poques ganes de jugar al futbol, pel que va semblar. Una dada: va adormir-se dins de l’àrea gran en la jugada del gol dels vallecans. Li ho explicarà Pizzi? I Barragán, que es va fer expulsar de la forma més absurda?

I del joc, que podem dir? Res i poca cosa. Quin era el patró de joc dissenyat per a fer front als rayistes? ¿Pilotes jugades en llarg des de les botes d’Alves, a cessió dels seus defenses, sense que cap jugador taronja agarre ni una per alt? Qui té la missió que li arriben pilotes a Paco Alcàcer? El llançament dels tres córners que es van xiular a favor, una rissa, tia Felisa. I contractar a Pedro León, per dir un nom, i que els done classes particulars?

I de l’actitud? ¿Conformista, impotent, indolent o mancada de compromís; quina etiqueta ens apanya més? La d’anit va ser una derrota de les que couen (això volem pensar a Numeradadescoberta, creient en la vergonya torera dels professionals que cobren de l’entitat), de les que demanen paraules grosses demà a Paterna.

I dins una setmana, a Mestalla, l’Athletic, que està ferm en posició de Champions. Nyàs, coca! Amb Adúriz que ahir va fer-li tres gols (dels quatre totals) al Granada, un equipet que ací ens va posar més que nerviosos. Adúriz, ves per on. Una prova més dels cervells privilegiats que hem tingut a la secretaria tècnica del Club.

I que haurà de fer l’afició, quan l’equip ixca diumenge a la gespa de Mestalla? Palmes, palmetes, codonys i castanyetes serà, perquè animar, allò que se’n diu animar, serà si se’ns ha passat la vergonya que hem sentit en veure el que avui hem vist a eixe camp de Vallecas que, tot siga dit, semblava un bancal de creïlles. Si se'ns ha passat la vergonya... i l’encabronament, que ahir va ser majúscul.