Una setmana abans de començar la Lliga 2013-2014, el València CF va presentar-se a Mestalla. Va ser el corolari d'una pre temporada que, tot i els inicis preocupants, ha finalitzat amb victòries i bon joc. Alguns jugadors clau de la temporada passada ja no hi son a la plantilla. Soldado ha marxat de forma, diguem-ne, estranya, poc elegant. Albelda, pel contrari, una vegada més ha deixat constància del seu saber fer-ne, de la seua elegància (aquest, sí). El trobarem a faltar. Segur.
Valdez i Tino Costa també ens donaren alegries i ja no estan amb nosaltres. Bon vent i barca nova per a ells. De Gago què anem a dir, que le vaya bonito i que no cal que torne ni de visita.
Algún altre potser marxarà encara abans de finalitze el temini per a fer-ho, i sembla que alguns altres no eixiran ni amb aigua calenta. Bé, ningú ha dit que la faena del cos tècnic siga senzilla, i ara és quan s'ha de veure: a) com treballem el complexe mercat futbolísitic, intentant allò de vendre car i comprar barat; i, b) com fem un equip competitiu d'un grup de vint-i-tants joves dalt o baix brillants.
Tenim confiança amb Djukic (eixe James Bond servi, com ell diu amb ironia). Coneixements, seriositat i compromís són virtuds que ell va acreditar com a jugador al VCF; les mateixes que va demostrar com a entrenador. Ara falta que les demostre a un vestuari i un estadi que no són fàcils.
L'afició valencianista és exigent, tot i massa en ocasions. La crisi econòmica del club, resultat d'una política de poderio a la valenciana, fent-ho creure, més que no com a resultat d'una efectiva potència econòmica,ens va dur al barranc. Els dies de vi i roses, en el futbol com en la situació global de la realitat valenciana, van donar pas als del delirium tremens. I encara estem convalencients.
Ara, pel que fa a l'Equip, amb nou president, nou entrenador i incorporacions importants i contrastades (Alcàcer, Romeu, Fuego, Michel i Postiga), amb una destacable i prometedora aportació de joves del planter (Fede, Ibáñez i altres), tot són bons auguris.
Dissabte proper, el Màlaga ens permetrà fer la primera prova. De moment, la il.lusió dels aficionats està en quotes altíssimes, com sempre cada any a la vespra de l'inici del nou curs. Ara és el moment de somniar repetint-nos com un mantra allò de... Amunt, amunt València!!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada