Una victòria important

Anit el València va donar un pas endavant molt important per classificar-se per a vuitens de final de la Champions League en guanyar al Bate Borisov bielorrús per 4 gols a 2. El resultat és contundent, i reflexa que va ser un partit molt interessant, però deuria haver estat més còmode per al València.

“A priori” potser no, perquè el Bate Borisov ja ha demostrat en diverses ocasions que és un equip fet i dret, i no anava a ser fàcil. Ara bé, donada la molt bona imatge que donà l’equip en la primera part (excel·lent, diria jo, a partir del minut 20, aproximadament: combinacions, centrades, ocasions, el rival clavat en la seua àrea...) i donats els dos gols d’avantatge i l’escàs perill del Bate, deuria haver estat un passeig en barca.

No obstant això, la segona part va ser ben distinta. El que semblava que era el colp definitiu, un molt bon gol de Feghouli després d’una acció excepcional de Gago recuperant un baló quan l’equip contrari eixia a l’atac, es tornà en contra del València. Des d’eixe moment, es deixà anar, li entrà eixe relax que tant irrita a Mestalla (tret de si guanya 3 a 0), i el Bate Borisov, sense fer pràcticament res, entrà de bell nou al partit. Una falta aïllada, gol. Una pèrdua de baló de Gago en un lloc molt compromés (com si hagués volgut “compensar” la gran jugada del tercer gol) exemple paradigmàtic  d’eixe relax del València, i gol. El Bate estava dins una altra vegada.

Però en eixe moment el València va saber reaccionar, i conscient que era la seua falta d’intensitat el que havia donat força als bielorrussos, tornà a posar-se mans a l’obra. No li va costar tornar a incrementar la distància, abans fins i tot que l’afició es posara nerviosa. Una gran passada de Banega al segon pal, per damunt dels caps dels defenses rivals, fou rematada amb molta seguretat per Feghouli, que quallà un gran partit: va fer que semblaren fàcils dos remats que no ho eren, i va ser el jugador més determinant de la nit. És una molt bona notícia, a més, que Banega també siga decisiu.

En definitiva, un bon partit del València, potser complicat innecessàriament, però entretingut, que va fer que la pluja fora més fàcil de suportar. En qualsevol cas permet confiar en què l’equip es troba en una línia ascendent, i és una bona prova abans d’enfrontar-se al Bayern de Munich, un rival més difícil que el Bate Borisov, amb el qual les faltes de concentració tindran conseqüències més greus.