Eixe és el camí, xicots

La Grada Jove desplega un tifo que simbolitza la fortalesa de Mestalla

La Grada Jodesplega  Anit a Mestalla patirem de valent, però vam eixir contents. L'Atleti jugà al futbol, millor que nosaltres inclús. Bona part del partit, especialment la segona part, els madrilenys van dominar-nos i amb tant de corner i amb tanta falta lateral buscant Falcao es mastegaba la tragèdia. L'arbitre, ai mare!, feia el possible i l'impossible per desgraciar el partit, I és que l'entitat no impossa el que caldria al col.lectiu arbitral. Si els senyors arbitres li aplicaren la mateixa vara de medir al senyor Mourinho, el portugués no arribaria la majoria dels partits ni al descans en la banqueta.

Però, ahir la cosa va acabar bé. El València funcionà com un bloc, sòlid, compromés, responsable, solidari i, en ocasions, ferotge. No s'ho esperaven els hòmens del Cholo Simeone. El València d'ahir va ser un equip esperançador. D'això n'ha parlat Pellegrino en acabar la partida. Així, amb contundència defensiva i amb efectivitat a l'atac, és possible aspirar a entrar entre els millors. Les cròniques són bastant unànims en aquest sentit, i no cal més que repassar la premsa.

L'ambient a Mestalla va ser impressionant. El respectable va animar l'equip, i convindrà recordar per part dels jugadors que quan ells ne donen, l'aficció respon. Quan l'equip lluita, mossega, es deixa els pulmons sobre la gespa, els valencianistes responen des de la grada.

Eixe és el camí, xicots.