Revolta popular i victòria tranquil·litzadora.

Un dia després que una part significativa de l’afició del València ixquera al carrer a dir a crits “Lim Go Home”, també amb pancartes i samarretes, l’equip va sumar tres punts davant el Valladolid. El nostre particular Senyor Llop, que no és precisament el de Pulp Fiction sinó un senyor de l’Alcudia, va aconseguir que l’equip resistira i, finalment, guanyara.

Era el més important: sumar, i fer-ho a més davant un equip que està ocupant posicions perilloses en la classificació, i al que li queda un calendari ben difícil. 

La permanència del València, contràriament, està pràcticament assegurada després d’aquesta victòria. Però, al club de l’Avinguda de Suècia les aigües baixen i baixaran ben turbulentes. Després d’ahir l’afició, uns de forma activa, altres des de la distància, van dir-li a Peter Lim, a Anil Murthy i a Meriton que son persones i empresa non grates. Són massa les mentides, els errors i els menyspreus. Faltava, per si no hi havia prou, que el de Singapur es despenjarà amb un tweet tan insolent com a perdonavides com el que va manar escriure després de veure la rodalia de Mestalla plena de gent; una ciutadania que mai el deixarà vindre en pau a la llotja de l’estadi. 

Si ja havien sigut ofensives amb anterioritat, la resposta de Meriton a la protesta ha resultat el punt de no retorn per a una afició primer decebuda, després preocupada, més tard irritada i ara, al final, senzillament farta de tanta supèrbia, tanta mala gestió i tanta ofensa als sentiments valencianistes. 

Mai sabrem si en una temporada sense pandèmia, amb Mestalla ple a vessar, els de Meriton haurien pogut aguantar. Mai ho sabrem. Però sí que és raonable imaginar que Peter Lim i Anil Murthy mai veuran tranquils un partit a la llotja del casal blanc i negre. Mai. ¿Quin propietari serà eixe que ni tan sols podrà acostar-se a visitar la seua propietat, a veure jugar el club que va comprar de rebaixes?

Plegar és el millor que podrien fer. Quant més aviat millor. Que recupere els diners que puga, que és el que els interessa als singapuresos, i que marxen d’una bona vegada. Mentrestant, queden tres partits per a acabar una temporada per a oblidar.

Va ser el d’ahir un partit que finalitzà amb un resultat al marcador que no reflectia el que s’havia vist sobre el terreny de joc. 

El primer temps va ser clarament dels castellans, que van jugar més i millor; que posaren més intensitat i que van ser més capaços de controlar els nervis que els de Voro. En el minut 7, Cillessen va desviar dues pilotes que haurien pogut ser gol i que, segur, haurien canviat la història de la partida. El València, de nou amb tres centrals, va patir les empentes dels de Sergio González sense acostar-se ni tan sols a la porta de Massip. 

Això fins al temps de descompte abans d’anar als vestidors. Wass guanyà una pilota per dalt per pura intensitat i li la passà a Soler, aquest a Guedes, i el portuguès a Gayà. El de Pedreguer posà una pilota potentíssima en paral·lel a la porta castellana. Wass intentà tocar-la de tacó però resulta ser un canyo i el baló va arribar als peus de Maxi que va empentar-la en estar on cal que estiga un 9. 

En tornar del descans, a penes dos minuts després, Soler furtà un baló en el carril del 8 i va avançar amb la pilota al peu. Va aixecar la vista i va veure la diagonal de Maxi, perfecta. Li la va servir on més mal podia fer l’uruguaià, qui va afusellar Massip per segona vegada.

 

Arran d’aquí, amb eixa exhibició d’efectivitat, el València va ser un altre. Encara que no va treure ni un corner en tot el partit, mentre que va cedir una desena, el partit va estar bastant controlat. Correia, potser el jugador que més ha creixcut durant la temporada, va fer el tercer gol que arrodonia un marcador tant contundent com feia temps no veiem a Mestalla. 

Vam tornar a confirmar-se les tremendes dificultats que té l’equip per a treure el baló jugat des de darrere, com vam confirmar que la consigna de Voro era estar ben junts en dues línies de defensa i resistir. Aguantar i resistir els atacs castellans. El ben cert, també cal dir-ho, és que el València va tindre ahir més èxit en la defensa de les pilotes aèries sobre la porta de Cillessen. Mantindre la porta a zero seria una magnífica notícia per als tres partits que falten. 

L’afició s’haurà alegrat, lògicament amb la victòria i la permanència, però els problemes estructurals estan ben clars. Una gestió desastrosa, tan absurda com prepotent, han dut a que un històric dels clubs europeus estiga travessant una crisi esportiva i institucional.

Amb Peter Lim no n’hi ha eixida possible. Ja no queda altra opció que la que dissabte va cridar-se a la manifestació de protesta i rebuig: LIM GO HOME.