El peix de la temporada ja està venut. Poca cosa queda més que acabar-la amb la màxima dignitat possible i, ojalà, donant-li alguna alegria a la castigada i irritada afició xota. Ahir es presentava una magnífica ocasió per haver-li regalat una victòria a la parròquia de Mestalla, tot xafant-li la guitarra a un equip tan antipàtic com el Sevilla FC. Doncs no. La victòria dels de Lopetegui, tot i que curta, va fer que Voro i els seus xicots tornaren a casa amb la butxaca buida.
El partit no passarà a la història, per suposat. Els dos equips van competir, cadascú a la seua forma i manera actual. El Sevilla, amb molts titulars en la banqueta, es va fer càrrec de la pilota i d’atacar sense massa virulència. El València, sense la tremolor de cames d’altres partits, amb un 5-4-1, ben juntetes les línies, concentrats en evitar les incursions dels andalusos per les bandes, especialment per la de Navas i Suso.
La defensa disposada per Voro va complir durant tot el primer temps. Correia i Lato pels costats, i tres centrals, Paulista, Guillamón i Ferro, van ser suficients per a parar el Sevilla. Davant, amb Maxi en punta, Guedes va ser el millor, amb la col·laboració de Soler especialment. Vallejo, sempre un guerriller fogós, també va aportar la seua. Al descans es va arribar amb empat a zero al marcador.
La segona part va ser distinta, ja que el València va eixir amb més intensitat, la qual cosa va fer que Lopetegui tirara de titulars per a lluitar pel partit. En el minut 58 entraren Fernando, Papu Gómez i Acuña, i set minuts després vingué el gol d’En-Nesyri: una pilota filtrada per Fernando quan el marroquí estava literalment fregant el fora de joc entre els centrals, va donar-los el gol de la victòria als andalusos. El VAR ho va validar.
Curiosament, el gol va arribar quan més i millor estaven jugant els de Voro, però s’ha de reconèixer que els canvis de Lopetegui van posar-li una marxa més al Sevilla. Més tard entraren Ocampos i Rakitic, així que els del Pizjuán acabaren jugant amb el seu equip de gala.
No li va perdre la cara al partit el València, i Voro va donar entrada a Piccini i Cheryshev primer, i a Gayà, Gameiro i Musha poc després. Ho van intentar, però no ho van aconseguir i l’alegria desitjada no es va materialitzar.
Queden dos partits, un d’ells amb públic a la graderia de Mestalla. Potser la tranquil·litat per la classificació i l’empenta dels pocs milers d’aficionats que puguen assistir-hi permeten tancar aquesta ominosa temporada amb la major dignitat possible.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada